EL RÀCING TAMBÉ SAP GUANYAR PATINT

Ja ho va advertir Tomàs Molina al TN Vespre del dia abans (… un bon abric necessitaran els que decideixin passar la tarda del dissabte recolzant el Racing, on s’espera un ambient fred a les Forques i rodalies…) , ja que la temperatura era baixa quan locals i visitants van saltar al camp amb rigurosa puntualitat britànica a les 15:45h.

S’esperava un partit difícil pels homes de JM Calavera i Tomàs Arasil ja que tot i la mala classificació en que es troba el Vimbodí, en l’ultim partit de la pretemporada,els de verd (com qualsevol equip de la Conca) ja van avisar que si d’alguna cosa van sobrats és de ganes, coratge i una extranya motivació extra per enfrontar-se als de Rocafort.
Així doncs, l’esfèric va començar a rodar amb els visitants sense presionar en excés i esperan als locals en camp propi (concients de que s’enfrontaven a un equip que no esta a la part alta de la taula per casualitat). Tot i així, després d’uns primers minuts no gaire bons pel Racing, els rocafortins van aconseguir avançar-se per mitjà de Roc Farré quan despres d’una bona jugada col.lectiva es va quedar en un 1 contra 1 amb el segur porter visitant que el “Jardinero” Farré no va fallar.
Poc va durar l’alegria als locals ja que despres d’uns minuts en que van baixar la guardia (com ja ha passat en algunes ocasions aquesta temporada) el Vimbodí va aconseguir l’empat amb un espectacular xut des d’uns 30metres.
Tot i el cop moral que va suposar aquest gol (golàs, com els que acostumen ha haver de fer els equips per batre la porteria del Racing) els rocafortins van aconseguir tornar-se a posar per davan del marcador mitjançan un penalit claríssim (tot i les inexplicables queixes dels de Vimbodí) que el “capi” Sergi Andreu va transformar en gol. El Racing és va fer amb la possessio de la pilota i ho va intentar mitjançant un fort xut d’Alex Iniesta Garcia, i les ja conegudes “penjades a l’olla del reconvertit a lateral Joan “Chapi” Rovira.

El segon temps va deixar patent que tot i tenir una climatologia adversa i unes temperaturas fredes durant gran part de l’any, als de Rocafort els va afectar més la ventrisca que bufava a les Forques ja que van surtir al terreny de joc adormits i menys “enxufats” que els visitants. Aquesta “empanadilla” que vindria a ser habitual en determinades fases d’alguns partits, va propiciar una altra vegada l’igualada al marcador per part dels “all green” despres d’un rebuig.

Moltes ganes, nervis, i un joc a l’estil del famòs “vull pero no puc” va resumir els 30 últims minuts del 2n temps en que tot i tenir nombroses ocasions semblava que els locals necessitaven algo mes de sort per acabar guanyant el partit. I aquest “plus” de sort va arribar al minut 87 del matx quan despres d’una bona jugada per la dreta i d’una assistencia del “Jardinero”, el jugador del Pla Roger Ollé va culminar amb un fort xut que va arribar a la xarxa de la porteria del gol de Muntanya de Les Forques.
Tres punts més per l’equip i l’afició (una altra vegada exemplar) de Rocafort de Queralt despres d’un partit on el mes important era guanyar com fos. Tots recordarem l’ultima lliga dels “blancs” que van aconseguir guanyant, ni mes ni menys, AIXÍ.

FORÇA RÀCING.