dimecres, 3 de desembre del 2008

El Ràcing perd el derby a Sarral

S'enunciava des de feia dies...potser setmanes, que aquest era un dels dos partits amb més atracció de tota la comarca, equiparable a un barça-madrid, un boca-river,...
I com a tal, el Racing ho sabia i estava preparat (això si, amb importants baixes) per afrontar el match.

La jornada, va començar amb un dinar amb gairebé tots els membres del club (amb la important absència del nostre segon mister “Tomasi”).
En acabar el dinar, es va realitzar la que ja és “la típica passejada per el poble”. (aquest any amb bon temps). Finalment, vam arribar al municipal de sarral.

El partit va començar amb un joc travat durant el primers minuts, en que els dos equips s'anaven situant al terreny de joc.
A partir dels 10 minuts de joc, el Racing va començar a apretar a davant, dificultant la sortida de la pilota dels rivals. Va ser llavors, quant Keita, que reapareixia d'una lesió, va forçar a un jugador rival amb una acció de les que el caracteritzen, i es va ressentir del genoll. En aquest moment, Keita va ser substituït per Dani Martin “el grande de los De Boer”.
Amb el bon treball de la defensa racinguista, el sarral es veia obligat a arribar a la porteria del racing en comptades ocasions i sempre per accions de pilota parada.
Va ser a les altures del minut 25 quant en una bona pilota treta de la defensa, arriba a peus de Diego, i aquest executa un excel·lent passe en profunditat per a Roc “el jardinero”. El 10, senva per velocitat del defensor i deix anar un bon xut des de fora l'àrea que es cola a l'interior de la porteria local per damunt el porter.
Des d'aquest moment fins al finalitzar el primer temps, el racing va continuar mantenint a ratlla els davanters locals, i va realitzar diverses jugades ben trenades des de la mitja.

La segona meitat es va presentar diferent, ja que l'equip dirigit per “Paco Perez” (((i pensava que aquest nom mai sortiria en aquest blog....xo mira, coses de la vida))), va sortir més “enchufat” i realitzant bones combinacions al centre del camp.
Sobre el minut 10, una bona jugada del seu extrem, acaba amb un fort i col·locat xut al primer pal que es cola a l'interior de la porteria del racing.
Pocs minuts més tard, Ramon Meroño es treu un bon xut des de fora l'àrea del racing que es cola per damunt de Pep Ibañez.
Aquest gol dona ales al Sarral, però tot i així, els jugadors del racing no perden mai el nervis i continuen amb ganes de tirar el partit endavant. Però no es així, ja que, a les acaballes del parit, en una pilota solta a l'interior de l'àrea del racing, un jugador del Sarral, desprès de controlar la pilota amb les mans, deix anar un xut i fa pujar el definitiu 3 a 1.

Així acaba el match, el primer Rocafort-Sarral en que un dels dos s'emporta els 3 punts,....però aquesta crònica s'acabarà el 29 de març....perquè la lliga és llarga, i QUI RIU ÚLTIM RIU MILLOR!
AMUNT RACING....AMUNT!

Destacar el gran sacrifici dels jugadors i de tots els membres del club, i el gran suport rebut per la nostra afició!!!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

dons si....va ser aixi...ni mes ni menys...
Peró aki no s'acaba el mon, i tots nosaltres sabem utilitzar akesta derrota com una injecció de moral!!!
Anims Racing!

un saludo per el ...goleador!!jeje

Anònim ha dit...

golejador de la jornada....i de moment de l'ekip!
A seguir aixi jardinero!

Anònim ha dit...

Hola Racing-simpatitzants,

A tots ens va fotre molt la derrota pero ni que soni a tòpic, penso que s'en apren més (molt mes) perden que guanyant.

Tal com crec que el partit més "util" de la pretemporada va ser l'estrepitós emptat davan del Vimbodí amb deu jugadors (que al menys a mi m'està servin per afrontar cada partit amb la sensació de que si no ho donem tot, repeteixo; si no ho donem TOT, ens pot guanyar -inclús humillar- qualsevol), crec que cada derrota ha de tenir una lectura, tant pels jugadors com pels entrenadors.

També crec que (deixan de banda els factors externs; vease.. ARBITRATGES DE MERDA), la famosa frase "no som ni tant bons com sembla quan guanyem, ni tant dolents com sembla quan perdem" no serveix absolutament de res, pq estic totalment convençut que si donem el 105% a cada partit (IMPOSSIBLE IS NOTHING), guanyarem absolutament a tothom, i torno a reiterar; absolutament a tothom.

I acabo amb un altre tòpic; nosaltres mateixos som els nostres pitjors/millors/màxims rivals.

Força Ràcing.

Anònim ha dit...

Les pitades de les desenes de cotxes que l'altre dia sortien en fila del municipal de Sarral,com si haguessin guanyat un títol,despres del lamentable i penós espectacle viscut al camp,que contrastava amb les cares de decepció,indignació i fred,dels molts seguidors del racing deplaçats,em van ferir l'orgull.
Però nosaltres riurem els ultims perque ara ens han fet emprenyar..Quedem per pitar al final de temporada??

Qui som?? RACING!!!
D'on som?? ROCAFORT!!!
Un nom?? RACING!!!

Un plaer tenir companys com vosaltres.

Anònim ha dit...

ok Toni, completament d'acord amb tu!!
A mi lo que també em fot molta gracia (de veritat que no em fot ràbia, més que rés indiferència, pena o jo que sé)és que ells ens poden robar, fer un gol i fer gestos obscens cap al nostre públic, pitar com si haguessin guanyat la copa d'Europa i lo més penós de tot omplir-se la boca durant tot el mes anterior al partit diguent que era un partit més, que no passava rés per aquest partit, etc,etc,......
i resulta que acava el partit i (degut al gran èxit esportiu) van a celebrar-ho pagant a tots els jugadors, acompanyants etc, un berenar com si s'hagués aconseguit una fita històrica.
Amb aquests fets es demostra clarament qui te "Racinguitis", "Rocafortitis" o lo que volgueu dir-li.(simptoma clarissim acomplexament)
Personalment aquests fets em fan valorar encara més els colors que defensem amb gran orgull per aquests camps i me n'alegro molt de no ser com ells, desitjant poguer fer un molt bon partit quan vinguin a Rocafort i amb ganes de guanyar, donant una llicó de comportament, sense haver de faltar a la seva afició, ni havent de fer cap berenar conmemoratiu, etc, etc,
Rés més, força Ràcing!! i a demostrar setmana a setmana que som un club senyor, d'un poble petit però amb un orgull, companyerisme i afició que ens fan ser molt grans, és una evidència.
Anem a demostrar tot aixó al nostre proper rival el Santa Coloma, ànims a tots.

Anònim ha dit...

JA NO CAL PENSAR AMB LA DERROTA DAVANT EL SARRAL,ARA NOMES EM DE MIRAR PK DEMA GUANYEM CONTRA EL STA COLOMA!!!!
VISCA EL RACING!!!!