dilluns, 9 de gener del 2012

Segueix la maledicció del primer partit de l'any

Jornada 13 del grup 25 de 4ª catalana

R.Rocafort: 4
Perafort: 5

Alineació R.Rocafort: Calet, Josep, Sergi, Rovira, Pere (Cata '45), Roger, Valls (Arnauet '75), Augé, Dani (Pega '70), Alex (Forel '45) i Roc.


Fent referència al títol d'aquesta crònica, l'equip de Josep Mª Calavera no acostuma a obtenir bons resultats en el primer partit després de les vacances de nadal. Tot i haver fet els deures durant aquest període (varies sessions d'entrenament i la disputa de dos amistosos), l'equip de la Conca no va poder-se endur els primers tres punts de l'any.

El partit va començar a les 16:00h al Municipal de les Forques. El Racing es presentava amb una formació diferent a la d'altres partits, amb només tres defenses per tal de guanyar un home més al centre del camp i intentar tenir el control del joc. Si més no aquesta era la idea inicial. De moment semblava que els locals haguessin sortit adormits i eren els del Perafort els que començaven a controlar el joc. De moment, intentaven sortir des del darrera amb la pilota controlada, i era el seu capità que se'n encarregava de distribuïr el joc des de la línia del mig camp cap a les bandes, per acabar buscant els seus dos corpulents davanters. Es portaven pocs minuts de partit quan el migcampista visitant, va arreplegar la pilota a uns metres de l'àrea i va batre Calet amb un fort xut quasi imparable. Era el 0 a 1, però la cosa havia acabat de començar i quedava molt de partit. Tot i no fer un joc molt "vistós", el Racing pocs minuts després del gol del Perafort, va poder empatar el partit quan Valls va servir una bona centrada a Roc, que va rematar amb el cap la pilota enviant-la al fons de la xarxa. Els de casa tornaven a estar altre cop dins del partit, però l'alegria no va durar massa. En una bona incursió per banda del lateral dret de l'equip blanc i negre, va rebre la passada del migcampista i amb una gran canyonada va batre al porter per tot l'escaire de la porteria. Altre cop havien d'aixecar el cap els de Rocafort i anar amb més ganes que mai per tornar a reduïr distàncies. I ho van poder aconseguir en una falta a favor executada des de la zona lateral; Sergi la va centrar al segon pal i Roc la va controlar magníficament per afusellar al porter per dalt. Era el 2 a 2 i el partit estava més intens que mai, amb anades i tornades constants, amb gols,... Però per tercera vegada en el que portavem de tarda, els de Perafort es van tornar a posar per davant, quan en una pilota servida des de la defensa cap al seu davanter, aquest la va aprofitar per batre a Calet amb una gran vaselina. Era el 2 a 3 i s'arribava al descans del partit.

Va començar la segona part i el Racing seguia fidel al seu sistema de joc inicial però amb l'entrada de dos homes de refresc. Havien de reaccionar ja si no volien que les coses es compliquessin encara més. Però sembla que sempre són els mateixos els que s'emporten els pals més durs. El Perafort va aconseguir una falta directa al frontal de l'àrea i el seu capità no la va desaprofitar, transformant-la en gol amb un gran llançament. Era el 2 a 4 i la diferència ja era de dos gols, fet que acostuma a passar en els últims partits racinguistes. Però també és cert que ultimament també passa que l'equip blanc i vermell remonta els partits, almenys fins a cert punt. L'àrbritre va assenyalar correctament un penal comès sobre Forel, en aquest partit en posició de davanter. El capità Sergi el va transformar i donava ales al seu equip per intentar tornar a empatar el partit. Ara era el Racing el qui dominava sobre el terreny de joc i els de Perafort començaven a no tenir-les totes les de guanyar. Va ser en una pilota servida des de la defensa cap a Forel, que seguint la jugada va rebre l'impacte del rebuig del porter i feia entrar la pilota amb una gran vaselina inintencionada. De rebot o no, aquest gol suposava que el Racing empatés altre cop el partit. Quedava molt poc temps per al final i alguns locals ja haguéssin donat l'empat per bo, però aleshores potser en comptes de pensar més en assegurar el resultat, van poder les ganes d'intentar fer el cinquè que, per mala fortuna, no va arribar tot i les nombroses ocasions de les que encara va gaudir l'equip de Calavera. Sí que van tenir la fortuna els de Perafort quan en una bona jugada de contraatac i aprofitant la desbandada de la defensa local, el davanter va guanyar la pilota al defensa i va servir a l'interior de l'àrea perquè la rematés el seu company al fons de la xarxa. Així s'acabava el partit amb el marcador definitiu de 4 a 5.

Partit vibrant i emocionant des del seu principi, vistós pel públic que va acudir a les Forques, però amb gust a res per la plantilla racinguista, que veu com s'escapa una bona oportunitat d'escurçar distàncies amb els capdavanters de la classificació. La propera setmana partit "trampa" a domicili contra l'últim classificat, l'Arboç. Per alguns serà un partit "més", però pels que son una mica mal pensats serà més com una prova de foc per demostrar que si volen estar més amunt, és perquè realment s'ho mereixen.

4 comentaris:

Arnau ha dit...

Ànims nois!
Crec sincerament que som un equip superior al Perafort pero nomès si estem al 100% i ja fa alguns partits que regalem 45 minuts i això ens pot passar factura.
Ja des de el partit del Baix Gaià que crec que son partits que hauriem de "finiquitar" a la primera part i fem tot el contrari. Llavors ens ho decidim a la "sort del final" i tal i com contra el Baix Gaià i l'Altafulla ens va surtir bé, aquest últim partit no. Això de deixar que es decideixi el resultat als últims minunts no deixa de ser un joc d'atzar i aquesta vegada, tot i reaccionar bastant a la segona part, vam acabar perdent, qüestió de probabilitats.

Fins aviat!

Carrileé_j19 ha dit...

Nau i les seves estadístiques!!!jajaja Però tens tota la raó i només afegir que a poguer ser, comencessim els partits marcant nosaltres!!!jajaja

Molts ànims a tots

Forza Racing

Auger ha dit...

Totalment d'acord Arnau, hem de sortir amb més intensitat i concentració. Va ser una llàstima ja que vam estar a punt de culminar una altre remuntada, però no podem anar sempre a corre-cuita als finals de partit. Ara a pensar en l'Arboç, ànims equip!

Lluísfer ha dit...

Crec que tots tenim clar quina és la solució per no patir tant, tot i que segurament l'afició agraeix aquests finals tant trepidants i carregats d'emoció.

Jo crec que ja ens hem adonat, que regalar mitja part, no sempre ens dona els tres punts, i que hem de intentar matar el partit abans, tot i que els partits siguin més aburrits pel públic.

Ara toca pensar en el dissabte, i sortir a mosegar desde el primer minut.

Ànims companys i a pels tres punts.